PostHeaderIcon TONO FORNES

TONO FORNES


Tono Fornes

Ganador del 15é Premi Tardor de Poesia, con el trabajo Dones que caminen de pressa i altres poemes.




Olimpic games

JavaScript no está habilitado!
To display this content, you need a JavaScript capable browser.

  

L'atleta m'ha fet fort,
analfabet i savi,
feble, valent, covard,
i, de vegades mil,
m'ha fet bona persona.

L'atleta m'ha fet gris
i càustic, i somriu
-citius, altius, fortius-
si dilate la fi
de la cursa obligada
mentre ajorne el comiat
dels alts circuits solars.

A les normes fidel
de l'esportiva Polis
corre descalç i nu,
cabells daurats al vent,
els genitals al vent,
que el públic, reticent,
haurà de comprovar
els atributs priàpics
del seu tirà inmortal.

És el millor atleta
que mai no hem conegut.
És l'únic que supera
les seues pròpies marques
cada dia que empeny
corrent avall del somni,
mentre ens fa vells i es mira
en l'espill de la por,
coronat de llorer
i murtra funerària.

Només alguna dona
de les altres esferes
de la nit -en la nit
secreta acaronada-
podrà de tant en tant
aturar-li els turmells
dins de l'instant etern
que esborrarà mil signes
de guix en l'aspa pista,
on l'atleta incansable
-un ignorat migdia?-
sens remei t'occirà.

 

Quirat

 

JavaScript no está habilitado!
To display this content, you need a JavaScript capable browser.

I

Alces les calcinades roques, crides
la nit a la sénia estel•lar,
només demanes créixer prop del mar,
estoic garrofer meu que el temps amides.

El sexe al descobert i les llavors
dictant d'antuvi a l'home el pes de l'or,
despullat de corol•les i colors,
vius en la pell quan ja, buidat del cor

que abriga la rabosa i el captaire,
aliè als desespers, trenes miracles
unint de soca-rel la pedra amb l'aire.

Escultura que inventes l'art del marbre
i la set de la vida amb el cel macles,
noble i vell garrofer: ets el meu arbre.


II

Has conegut el càntic delerós
dels ocells, i la soga suïcida,
la suor del cavall, la maleïda
llàgrima de l'exili, l'ufanós

mecanisme de la brisa, el raig,
la cicatriu sonora de la pluja.
La foscor del teu verd res no rebutja
en la clara bondat d'un fèrtil maig.

Ni el foc ni la destral t'arrenquen planys
ni cap serp teixirà mals averanys,
mentre al cuiro del tronc el tatuatge

dels desamors, amb tu, fa el dur viatge.
Oh temple d'ombra del migdia net,
antic i extravagant, com un sonet.